Període: dècades dels 70 i 80 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Anastasio Somoza,
Daniel Ortega (foto) i Edén Pastora (Nicaragua) i Ronald Reagan (Estats Units).
Capítols determinants: llarga dictadura de la
família Somoza, insurrecció del moviment sandinista, triomf de la revolució,
exili d’Anastasio Somoza, govern de Daniel Ortega, contagi ideològic a la veïna
el Salvador, els Estats Units financen i entrenen la Contra i Ortega perd les
eleccions.
El millor: la fi d’una de les pitjors
dictadures de l’Amèrica Llatina.
El pitjor: el canvi radical efectuat per
Ortega.
Unes dues dècades després de la revolució
cubana liderada per Fidel Castro, hi va tenir lloc la insurrecció sandinista a
Nicaragua, on hi tenia lloc, des de feia un munt de temps, la cruent dictadura
de la família Somoza, que pràcticament va utilitzar de forma corrupta l’estat
centre-americà com la seva finca privada, mentre el país estava sumit en la
pobresa i la misèria. El moviment sandinista, que va adoptar el nom en
homenatge a Augusto César Sandino, assassinat durant la dictadura, va estar
encapçalat pels guerrillers Daniel Ortega i Edén Pastora i va rebre l’ajut de
la Cuba castrista, que en aquell període també va donar suport als estats
africans d’Angola i Moçambic. Finalment, la revolució va triomfar, va forçar
l’exili de l’últim tirà dels Somoza, Anastasio, i va prendre el poder polític
de Nicaragua, sota la presidència d’Ortega. Tanmateix, el govern progressista
va patir la terrible oposició de la Contra, establerta a Hondures i finançada i
armada pels Estats Units presidits pel conservador Ronald Reagan, fins que
Ortega va perdre les eleccions davant la centrista Violeta Chamorro, esposa de
Pedro Joaquín Chamorro, també assassinat durant l’etapa dels Somoza.
