Període: segle XIX.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Ibrahim Baja
(Imperi Otomà) i Theodoros Kolokotronis, Alexandros Ipsilantis i Otó I
(Grècia).
Capítols determinants: primers brots
nacionalistes grecs, Assemblea d’Epidaur, lluita entre els independentistes
hel·lens i les tropes otomanes, Tractat de Londres, sobirania grega i
entronització d’Otó I.
El millor: la llibertat per a un poble
històric.
El pitjor: la duresa de la guerra.
El segle XIX, malgrat que el Congrés de Viena
convocat per Klemens von Metternich ho va voler impedir, va ser una època caracteritzada
per les revolucions de tipus liberal i nacionalista, en un període en què
l’emotiu i passional moviment del Romanticisme va prendre el protagonisme que
fins llavors havia tingut el racional i asserenat corrent de la Il·lustració.
Grècia, aleshores sota el control de l’Imperi Otomà, va lluitar per la seva
sobirania arran d’una assemblea portada a terme al teatre d’Epidaur. La
insurrecció hel·lena va comptar, en un primer moment, amb l’ajut de Rússia i de
la ideologia romàntica, doncs el poeta anglès Lord Byron va participar en la
guerra i el pintor francès Eugène Delacroix va crear el llenç “La batalla de
Quíos” (foto), en què va mostrar la violència de la disputa. Finalment, amb el
suport d’Anglaterra i França, i arran del Tractat celebrat a Londres, Grècia va
aconseguir la independència i va proclamar rei Otó I.
No hay comentarios:
Publicar un comentario