MARIANO RAJOY

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Santiago de Compostel·la (1955).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: superar el pitjor de la crisi econòmica.

El pitjor: el problema català.

Elegit president del govern espanyol durant el període més profund de la crisi econòmica, amb el popular Mariano Rajoy, més aviat per una millora general a nivell europeu, l’estat ha anat deixant a poc a poc el pitjor de la carestia, encara que els percentatges d’atur i deute continuen sent molt alts. Els aspectes més negatius del polític gallec, que va guanyar dues noves eleccions (en la primera no es va arribar a formar govern), són el munt de casos de corrupció del seu partit i, molt especialment, el problema català, amb el qual s’ha mostrat terriblement inactiu.

LES PRIMAVERES ÀRABS

Període: any 2011.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Hosni Mubarak (Egipte), Mohamed Mursi (Egipte), Muamar al Gaddafi (Líbia), Baixar al Assad (Síria) i Ben Ali (Tunísia).

Capítols determinants: protestes a Tunísia, Líbia, Egipte, Bahrein i Síria; triomf de la Primavera a Tunísia, enderrocament de Mubarak a Egipte, repressió de la revolta a Bahrein, assassinat de Gaddafi a Líbia, guerra civil a Síria, victòria dels Germans Musulmans en les eleccions egípcies, caos a Líbia, els militars recuperen el poder a Egipte i establiment de l’estat Islàmic a l’Iraq i Síria.   

Principals regions: Bahrein, Egipte, Líbia, Síria i Tunísia.

El millor: l’èxit a Tunísia.

El pitjor: el conflicte bèl·lic a Síria.

Tunísia va ser el primer estat àrab que, durant la primavera de l’any 2011, va començar una insurrecció contra el sistema imperant, sent també l’única revolta que va aconseguir triomfar, amb la desaparició del règim autoritari de Ben Ali. També semblava que la revolució tindria èxit a Egipte, amb la caiguda de Hosni Mubarak (foto) i el triomf dels Germans Musulmans de Mohamed Mursi en le primeres eleccions democràtiques del país, però els militars van acabar recuperant el poder. A Líbia, els insurrectes van assassinar el dictador Muamar al Gaddafi, tot i que hi van arribar l’anarquia i el caos en un estat fallit; les tropes saudites van impedir el triomf de la revolta a Bahrein i a Síria hi va tenir lloc una insurrecció contra Baixar al Assad, fet que va provocar una cruenta guerra civil, encara vigent, en la qual s’hi ha sumat l’Estat Islàmic, també present en terres iraquianes.   

GOTTFRIED WILHEM LEIBNIZ

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Leipzig (1646).

Lloc de defunció: Hannover (1716).

Era: Edat Moderna.

Categoria: matemàtic, físic i filòsof.

El millor: clau en l’avanç de vàries matèries.

El pitjor: una mica a l’ombra de René Descartes.

L’alemany Gottfried Wilhem Leibniz va exercir multitud de matèries com la filologia, la política, la diplomàcia, el dret, la filosofia, la física o les matemàtiques, encara que va ser en aquestes tres últimes on el seu geni va brillar més. Després de rebre la influència d’Aristòtil i de l’Escolàstica medieval, va ser el principal representant del Racionalisme del segle XVII, juntament amb René Descartes i Baruch Spinoza. Amb la seva teoria de les mònades, va comentar que Déu havia fet harmònicament el millor món possible, mentre va ser clau en l’avanç del càlcul binari. 

JEAN – PAUL MARAT

País: Suïssa.

Lloc de Naixement: Boudry (1743).

Lloc de defunció: París (1793).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: el seu ideal progressista.

El pitjor: acabar assassinat en una època convulsa.

Metge, periodista, polític, activista i revolucionari, Jean – Paul Marat va ser un dels màxims combatents de la Revolució Francesa, sent empresonat pel règim del monarca Lluís XVI. Membre del grup més radical dels revoltats, els Jacobins, Marat va dirigir dos diaris afins a la insurrecció, es va enfrontar, durant la primera fase del govern republicà, als moderats Girondins i va ser decisiu perquè el rei fos ajusticiat per la guillotina. Quan els Jacobins ja ostentaven el poder, va ser assassinat. 

LA BATALLA DE GALLIPOLI

Període: any 1915.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Otto von Sanders (Alemanya), Ian Hamilton (Gran Bretanya) i Kemal Atatürk (Turquia).

Capítols determinants: desembarcament aliat, ofensiva dels invasors, resistència turca i retirada dels ocupants.

El millor: un èxit transitori per als otomans.

El pitjor: el desastre aliat.

La batalla de Gallipoli, península turca ubicada a l’estret dels Dardanels, va ser un dels episodis cabdals de la Primera Guerra Mundial. Els principals combatents aliats, el Regne Unit i França, van decidir envair l’Imperi Otomà, pertanyent al bàndol de les potències centrals, encapçalades per Alemanya i l’Imperi Austro – Hongarès, per conquistar posteriorment Istanbul. No obstant, l’acció, que va tenir com un dels seus ideòlegs el carismàtic polític britànic Winston Churchill, va ser un autèntic fracàs, que va proporcionar un transitori moment de glòria per a les tropes otomanes, que tenien com a un dels seus generals Kemal Atatürk, futur pare de la Turquia moderna. A Gallipoli hi van participar un munt de soldats d’Austràlia i Nova Zelanda, per la qual cosa la contesa és encara motiu d’efemèride en els dos estats d’Oceania.