ARISTÒTIL

País: Grècia.

Lloc de Naixement: Estagira (384 a C).

Lloc de defunció: Eubea (322 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: Filòsof.

El millor: clau en el futur desenvolupament de la filosofia occidental.

El pitjor: la pèrdua de molts dels seus escrits.

Deixeble de Plató a l’Acadèmia d’Atenes, tanmateix el pensament d’Aristòtil va diferir força de l’ensenyament del seu mestre, doncs mentre aquest parlava de l’existència de dos móns, el de les idees i el dels sentits, el filòsof d’Estagira només creia en el segon d’ells. Geni extraordinari, Aristòtil va destacar, a part de la filosofia, en diverses matèries com física, matemàtiques, biologia, anatomia, psicologia, astronomia o teologia. Mestre de l’emperador macedoni Alexandre el Gran, ha estat una enorme influència per a la filosofia cristiana, amb l’exemple de Sant Tomàs d’Aquino, o l’àrab, de la mà del cordovès Averroes.  

DWIGHT EISENHOWER

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Denison.

Lloc de defunció: Washington.

Segles: XIX i XX.

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: home bàsic en el triomf aliat a la Segona Guerra Mundial.

El pitjor: el McCarthisme.

Heroi nord-americà de la Segona Guerra Mundial i militar clau en la victòria aliada en la part del conflicte que va acabar amb el nazisme, el republicà Dwight Eisenhower, primer màxim mandatari del seu partit des de la crisi originada pel crack borsari de Nova York l’any 1929, va substituir el demòcrata Harry Truman en la presidència dels Estats Units. Pel que fa a la política interior, va ser conscient dels problemes socials que patia la població negra, sobretot als estats del sud, intentant acabar per exemple amb la segregació escolar que tenia lloc en aquests territoris. Quant als afers exteriors, la seva política es va veure marcada per una coexistència pacífica amb el líder soviètic Nikita Khrustxov i les accions del seu combatiu secretari d’estat John Foster Dulles. 

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Període: inicis del segle XVIII.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Carles d’Habsburg (Àustria) i Lluís XIV i Felip de Borbó (França)

Capítols determinants: mort sense descendència el rei espanyol Carles II, objectiu de la corona borbònica francesa d’introduir-se a la península Ibèrica, intenció dels Habsburg de continuar al tron hispà, un bàndol format per la França de Lluís XIV i Castella, un altre grup integrat per Anglaterra, Àustria o la corona catalano – aragonesa, Pau d’Utrecht, conquista de Barcelona per les tropes borbòniques, entronització de Felip V com a monarca espanyol i decrets de Nova Planta.

Principals estats: Corona de Castella, Corona de Catalunya – Aragó, França, Anglaterra i Àustria. 

El millor: va acabar regnant l’equilibri al continent europeu.

El pitjor: s’iniciava el període de dependència catalana.

Quan el rei espanyol Carles II va morir sense deixar descendència, Lluís XIV, aleshores poderós monarca francès, va voler instaurar la seva dinastia, la Borbònica, al tron hispà, però els Habsburg no volien renunciar-hi. D’aquesta forma es va iniciar la guerra de Successió, un conflicte que va implicar bona part del continent europeu, amb un bàndol format per França i Castella i un altre per Àustria, Anglaterra i Catalunya – Aragó, entre d’altres estats. La pau d’Utrecht va atorgar el tron espanyol als Borbons, en la persona de Felip V, però aquest va haver de cedir una gran part dels seus territoris a austríacs i anglesos, que van obtenir les places de Menorca i Gibraltar. Després del tractat, la contesa va continuar a la península Ibèrica, fins que Barcelona es va rendir davant les tropes franco-castellanes. El nou monarca, mitjançant els Decrets de Nova Planta, va eliminar les institucions catalanes.

A la foto, Felip V.

RUHOLLAH KHOMEINI

País: Iran.

Lloc de Naixement: Khomein (1902).

Lloc de defunció: Teheran (1989).

Era: Món Actual.

Categoria: religiós i polític.

El millor: acabar amb el règim dèspota del Xa.

El pitjor: la guerra contra l’Iraq.

Després de patir anys d’exili durant el règim dictatorial i autoritari del xa Reza Palhevi, Ruhollah Khomeini va ser un dels principals protagonistes en el moviment que va significar la caiguda del règim. Amb el pas del temps, la revolució, que va tenir en un principi un caire heterogeni, que anava des de la dreta moderada fins el comunisme, va ser apropiada per Khomeini, que convertit en aiatol·lah, va instaurar una república de caràcter ferri, islàmic i teocràtic. Els fets més significatius del seu mandat van ser una gran animadversió contra els Estats Units, gran protector del xa, quan hi va tenir lloc el segrest d’un gran número de ciutadans nord-americans en l’ambaixada a Teheran, o la terrible guerra contra l’Iraq de Saddam Hussein, que va finalitzar sense cap vencedor clar.     

PLATÓ



País: Grècia.

Lloc de Naixement: Atenes (427 a C)..

Lloc de defunció: Atenes (347 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: filòsof.

El millor: un dels pensadors més influents de la història.

El pitjor: sempre es podrà dir que no era un defensor de la democràcia.

Deixeble de Sòcrates, gràcies als seus escrits que en va fer d’ell Plató, es pot conèixer quin era el pensament d’aquell. Fundador de l’Acadèmia a la polis d’Atenes, on hi va assistir com a alumne Aristòtil, està considerat un dels filòsofs més influents del món occidental, sent bàsic en pensadors com Plotí o Agustí d’Hipona. Entre les seves directrius cal destacar la seva dualitat entre ànima, d’essència espiritual, i cos, de característiques totalment terrenals; la diferenciació entre les idees transcendentals i les que no són més que simples ombres de la realitat o la seva aposta per l’aristocràcia com a forma política adient, en detriment de la democràcia.    

L’IMPERI CAROLINGI

Període: segles VIII i IX.

Era: Edat Medieval.

Principals protagonistes: Carles Martel, Pipí el Breu, Carleman, Carlemany (foto), Ludovic Pius, Lotari I, Lluís II i Carles el Calb.

Capítols determinants: els carolingis destronen els representants de la dinastia merovíngia, Carlemany pren el poder, reinstauració de l’imperi romà d’occident, coronació de Carlemany a Roma, renaixement artístic i cultural i decadència arran de la mort de l’emperador.  

Principals zones: França, Germània, Itàlia i Catalunya.

El millor: gairebé la reconstrucció de l’imperi romà d’occident.

El pitjor: arran de la mort de Carlemany, el territori es va desfer ràpidament.

Carles Martel, que com a majordom de la dinastia franca dels merovingis va aturar la invasió musulmana en territori gal, va ser el primer gran representant de la família Carolíngia, que va arribar oficialment al poder de la mà del seu fill Pipí el Breu. Aquest va lliurar la seva herència als seus descendents Carleman i Carlemany, que va acabar atresorant la totalitat del territori. El nou monarca va annexionar al seu poder regions germàniques, on va instaurar la seva capital, a la localitat d’Aquisgran; va guanyar a Catalunya les places de Girona i Barcelona, possessions musulmanes; va conquistar terres a la península Itàlica, fins el punt de ser coronat emperador pel Papa, i en definitiva va pràcticament reinstaurar l’antic imperi romà d’occident. El gegant Carolingi, que també va suposar un renaixement de caràcter artístic i cultural, va ser no obstant una entitat fràgil, doncs arran de la mort de Carlemany, es va anar desmembrant a poc a poc. 

ADOLFO SUÁREZ

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Cebreros (1932).

Lloc de defunció: Madrid (2014).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: portar la democràcia a l’estat espanyol.

El pitjor: al seu moment, no va ser prou reconegut.

Ministre de l’últim gabinet sota la dictadura de Francisco Franco, Adolfo Suárez va ser designat president del govern pel rei Joan Carles I, arran de la dimissió de Carlos Arias Navarro. Com a màxim dirigent de la Unió de Centre Democràtic (UCD), va guanyar les dues primeres eleccions del post-franquisme i va convertir-se en el primer president democràtic espanyol. El polític castellà va haver d’afrontar força problemes com la confecció d’una constitució que acontentés les diverses ideologies de l’estat espanyol, una greu crisi econòmica, que va originar un enorme atur, o contenir cert descontent militar, que va provocar un intent de cop d’estat. Va dimitir per diferents desavinences amb diversos estaments de l’estat i va ser substituït, tant a la UCD com al govern, per Leopoldo Calvo Sotelo. 

FELIP II AUGUST

País: França.

Lloc de Naixement: Gonesse (1165).

Lloc de defunció: Mantes - la Jolie (1223).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: la reconquista de territoris anglesos.

El pitjor: el fracàs en la Tercera Creuada.

Després de sotmetre la noblesa feudal al seu poder i de lluitar contra Anglaterra per les possessions que aquesta tenia en territori francès, els esforços del Papat van motivar que Felip August s’unís als seus enemics, el monarca anglès Ricard Cor de Lleó i l’emperador germànic Enric Barbarroja, per encapçalar la Tercera Creuada, la qual no va poder reconquistar la ciutat santa de Jerusalem, en possessió del cabdill egipci Saladí. De retorn a França, Felip va ocupar els dominis anglesos, com l’emblemàtica regió de la Normandia; va fer construir la catedral de Notre Dame a París i va ordenar la edificació del Louvre a la capital francesa.