L’IMPERI CAROLINGI

Període: segles VIII i IX.

Era: Edat Medieval.

Principals protagonistes: Carles Martel, Pipí el Breu, Carleman, Carlemany (foto), Ludovic Pius, Lotari I, Lluís II i Carles el Calb.

Capítols determinants: els carolingis destronen els representants de la dinastia merovíngia, Carlemany pren el poder, reinstauració de l’imperi romà d’occident, coronació de Carlemany a Roma, renaixement artístic i cultural i decadència arran de la mort de l’emperador.  

Principals zones: França, Germània, Itàlia i Catalunya.

El millor: gairebé la reconstrucció de l’imperi romà d’occident.

El pitjor: arran de la mort de Carlemany, el territori es va desfer ràpidament.

Carles Martel, que com a majordom de la dinastia franca dels merovingis va aturar la invasió musulmana en territori gal, va ser el primer gran representant de la família Carolíngia, que va arribar oficialment al poder de la mà del seu fill Pipí el Breu. Aquest va lliurar la seva herència als seus descendents Carleman i Carlemany, que va acabar atresorant la totalitat del territori. El nou monarca va annexionar al seu poder regions germàniques, on va instaurar la seva capital, a la localitat d’Aquisgran; va guanyar a Catalunya les places de Girona i Barcelona, possessions musulmanes; va conquistar terres a la península Itàlica, fins el punt de ser coronat emperador pel Papa, i en definitiva va pràcticament reinstaurar l’antic imperi romà d’occident. El gegant Carolingi, que també va suposar un renaixement de caràcter artístic i cultural, va ser no obstant una entitat fràgil, doncs arran de la mort de Carlemany, es va anar desmembrant a poc a poc.