LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Període: inicis del segle XVIII.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Carles d’Habsburg (Àustria) i Lluís XIV i Felip de Borbó (França)

Capítols determinants: mort sense descendència el rei espanyol Carles II, objectiu de la corona borbònica francesa d’introduir-se a la península Ibèrica, intenció dels Habsburg de continuar al tron hispà, un bàndol format per la França de Lluís XIV i Castella, un altre grup integrat per Anglaterra, Àustria o la corona catalano – aragonesa, Pau d’Utrecht, conquista de Barcelona per les tropes borbòniques, entronització de Felip V com a monarca espanyol i decrets de Nova Planta.

Principals estats: Corona de Castella, Corona de Catalunya – Aragó, França, Anglaterra i Àustria. 

El millor: va acabar regnant l’equilibri al continent europeu.

El pitjor: s’iniciava el període de dependència catalana.

Quan el rei espanyol Carles II va morir sense deixar descendència, Lluís XIV, aleshores poderós monarca francès, va voler instaurar la seva dinastia, la Borbònica, al tron hispà, però els Habsburg no volien renunciar-hi. D’aquesta forma es va iniciar la guerra de Successió, un conflicte que va implicar bona part del continent europeu, amb un bàndol format per França i Castella i un altre per Àustria, Anglaterra i Catalunya – Aragó, entre d’altres estats. La pau d’Utrecht va atorgar el tron espanyol als Borbons, en la persona de Felip V, però aquest va haver de cedir una gran part dels seus territoris a austríacs i anglesos, que van obtenir les places de Menorca i Gibraltar. Després del tractat, la contesa va continuar a la península Ibèrica, fins que Barcelona es va rendir davant les tropes franco-castellanes. El nou monarca, mitjançant els Decrets de Nova Planta, va eliminar les institucions catalanes.

A la foto, Felip V.