miércoles, 28 de diciembre de 2016

EL REALISME
















Període: segle XIX.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Gustave Courbet (foto), Jean Auguste Dominique Ingres, Federico de Madrazo, François Millet i Giusseppe Pellizza da Volpedo.  
Principals regions: Espanya, França i Itàlia.
El millor: reflectir la realitat del seu temps.
El pitjor: la competència de la fotografia.

Després del convuls, dramàtic i turmentat art del Romanticisme, caracteritzat també per l’auge del nacionalisme, època en què per exemple es van produir les unions de les regions d’Alemanya i Itàlia i la independència de Grècia, va aparèixer el moviment del Realisme, que va reflectir en les seves obres la veracitat i el naturalisme, amb escenes de camperols o obrers, en una era en què els treballadors més humils van assolir plena consciència dels seus drets arran de l’aparició de les idees comunistes de Karl Marx i Friedrich Engels. El corrent, que va tenir molta força durant la segona meitat del segle XIX, va ser superat, en un període en què la fotografia reproduïa més fidelment la realitat, per l’avantguarda de l’Impressionisme. Els principals artistes del Realisme van ser els pintors francesos Courbet, Ingres i Millet, sense oblidar l’espanyol Madrazo i l’italià De Volpedo.  

martes, 20 de diciembre de 2016

DIEGO ARMANDO MARADONA
















País: Argentina.
Lloc de Naixement: Buenos Aires (1960).
Era: Món Actual.
Categoria: futbolista.
El millor: considerat un dels millors jugadors de la història.
El pitjor: el dopatge.

Després d’abandonar Argentina, on va jugar a Argentinos Juniors i Boca Juniors, Diego Armando Maradona va romandre dos convulsos anys al FC Barcelona, per fitxar posteriorment pel Nàpols, club en el qual va donar un extraordinari rendiment, amb la conquista de 2 Lligues, 1 Copa i 1 Copa de la UEFA. El seu període àlgid el va viure al Mundial de Mèxic de 1986, el qual la selecció albiceleste va assolir amb unes actuacions excepcionals de l’estrella. En el final de la seva carrera es va veure esquitxat pel dopatge. 

martes, 13 de diciembre de 2016

JOSÉ MARTÍ
















País: Cuba.
Lloc de Naixement: l’Havana (1853).
Lloc de defunció: Dos Ríos (1895).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: polític.
El millor: líder del sobiranisme cubà.
El pitjor: no poder presenciar la independència.

José Martí va exercir de polític, filòsof, poeta i escriptor, sent un dels principals representants de la narrativa modernista hispanoamericana. Igualment, va ser un dels líders del moviment independentista cubà que va lluitar intensament, durant la segona meitat del segle XIX, contra la metròpoli espanyola, d’on procedia la seva família. L’any 1895 va ser l’impulsor de l’anomenada Guerra Necessària, però no va poder presenciar la sobirania de l’illa l’any 1898, amb la vital ajuda dels Estats Units, perquè va trobar la mort poc abans del final del conflicte. 

martes, 6 de diciembre de 2016

LA TRANSICIÓ DE JOSIP STALIN A NIKITA KHRUSXOV












Període: dècada dels 50 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Josip Stalin i Nikita Khrusxov.
Capítols determinants: mort d’Stalin, XX Congrés del Partit Comunista Soviètic, fortes crítiques de Khrustxov al seu antecessor i no compliment de les expectatives que havia aixecat el nou premier.
El millor: cert augment del benestar de la castigada població soviètica.
El pitjor: una política internacional molt polèmica.

Després de la mort de Josip Stalin, Nikita Khrusxov va agafar les regnes del Partit Comunista i del govern soviètics, període en què va convocar el XX Congrés de l’associació, on va realitzar una dura i sorprenent critica als excessos autoritaris del seu antecessor. El discurs del nou premier va motivar vàries expectatives de canvi a la Unió Soviètica (URSS), tant a nivell interior com exterior, però, si bé per a la població local la situació va canviar lleument, amb una major producció de la indústria de bens de consum en detriment de la pesada, en el pla internacional la decepció va arribar amb la repressió de la revolta hongaresa, a la qual va seguir la instal·lació de míssils a l’illa de Cuba, que molt a prop va estar de provocar un conflicte de caire nuclear, en un període en què la URSS havia avançat els Estats Units en la cursa espacial.  

A la foto, els dos dirigents soviètics (amb Stalin a la dreta). 

martes, 29 de noviembre de 2016

ROBERT DE NIRO
















País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Nova York (1943).
Era: Món Actual.
Categoria: actor i director cinematogràfic.
El millor: les actuacions a la segona part d”El padrí”, "Taxi driver" i “Toro salvatge”.
El pitjor: els films de maduresa.

Robert de Niro és considerat un dels millors actors nord-americans de les cinc últimes dècades, gràcies a films com la segona part d’”El padrí”, dirigida per Francis Ford Coppola i que li va valdre el primer Oscar; “Taxi Driver”, potser la seva interpretació més lloada per la crítica; “Toro salvatge”, que li va donar el segon Oscar, el primer com actor principal, o “Un dels nostres”. En les tres últimes pel·lícules citades, va estar sota les ordres de Martin Scorsese, el seu realitzador predilecte.   

martes, 22 de noviembre de 2016

GEORGE PATTON
















País: Estats Units.
Lloc de Naixement: San Gabriel (1885).
Lloc de defunció: Heidelberg (1945).
Era: Edat contemporània.
Categoria: militar.
El millor: brillant estrateg.
El pitjor: anar massa per lliure.

Després de prendre part en la Primera Guerra Mundial, George Patton es va convertir en un dels generals nord-americans de més transcendència i carisma. Una vegada els Estats Units van entrar en el segon gran conflicte planetari, el militar californià va ser decisiu en episodis de la contesa com els triomfs al nord d’Àfrica enfront els exèrcits alemanys d’Erwin Rommel i l’ocupació de l’illa de Sicília i la península Itàlica, tot i que el seu paper en el desembarcament de Normandia va ser secundari. Va morir en un accident de carretera poc després de la finalització de la guerra.

miércoles, 16 de noviembre de 2016

EL CANVI DE RUMB DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL










Període: a partir de l’any 1941.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Adolf Hitler i Erwin Rommel (Alemanya); Franklin D. Roosevelt, Dwight Eisenhower i George Patton (Estats Units); Charles de Gaulle i Philippe Pétain (França); Winston Churchill i Bernard Montgomery (Gran Bretanya); Hiro Hito (Japó); Benito Mussolini i Pietro Badoglio (Itàlia); Josip Stalin (Unió Soviètica).    
Capítols determinants: Alemanya intenta la invasió de la Unió Soviètica (URSS), atac de l’exèrcit japonès a la base naval nord-americana de Pearl Harbour, entrada dels Estats Units al conflicte, els aliats vencen Alemanya al nord d’Àfrica, invasió de les tropes aliades a Itàlia, execució de Mussolini, fracàs alemany a la URSS, alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz per les tropes soviètiques, desembarcament de Normandia, alliberament de França, Batalla de les Ardenes, els soldats soviètics entren a Berlín, suïcidi de Hitler, bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki i rendició del Japó.  
Principals regions: Alemanya, Estats Units, França, Gran Bretanya, Japó, Itàlia i URSS.
El millor: fi de la barbàrie nazi.
El pitjor: les destruccions d’Hiroshima i Nagasaki.

L’Alemanya nazi d’Adolf Hitler va iniciar la Segona Guerra Mundial acumulant un triomf rere l’altre, amb les ocupacions de països com Polònia, Noruega, Holanda, Bèlgica i, molt especialment, França. A pesar de no poder ocupar la Gran Bretanya, malgrat els intensos bombardejos de la Luftwaffe, la potent aviació germànica, l’any 1941 les tropes alemanyes dominaven de forma clara el conflicte, però dos van ser els grans factors que van canviar el sentit de la contesa. En primer lloc, l’intent nazi d’envair la Unió Soviètica de Josip Stalin, estat amb el qual s’havia signat un pacte abans de la invasió de Polònia, el fet que havia originat l’inici de les hostilitats, i que va acabar amb un rotund fracàs a causa de la resistència heroica dels soldats soviètics i les adverses condicions climatològiques de l’hivern rus. En segon lloc, per l’entrada dels Estats Units a la guerra, arran de l’atac japonès a la base de Pearl Harbour, doncs els exèrcits nord-americans van ser decisius en episodis com les victòries al nord d’Àfrica, la derrota de la Itàlia feixista, el desembarcament de Normandia, l’alliberament de França o la batalla de les Ardenes.       

A la foto, una imatge de la batalla d’Stalingrad, ciutat russa assetjada per l’exèrcit alemany.

martes, 8 de noviembre de 2016

GEORGE CUSTER
















País: Estats Units.
Lloc de Naixement: New Rumley (1839).
Lloc de defunció: Little Big Horn (1876).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: militar.
El millor: la Guerra de Secessió.
El pitjor: l’enfrontament als indis.

Militar de la Unió que es va guanyar una gran reputació en batalles com les de Gattysburg, Yellow Tavern, Richmond o Bull Run. Convertit ja en un heroi ianqui arran de triomf a la Guerra de Secessió davant els exèrcits confederats del sud, Custer va ser nomenat com un dels principals generals davant l’enfrontament a les tribus indígenes, en una dels quals, concretament en la disputa portada a terme a Bighorn, va ser derrotat i mort. 

miércoles, 2 de noviembre de 2016

OLOF PALME











País: Suècia.
Lloc de Naixement: Estocolm (1927).
Lloc de defunció: Estocolm (1986).
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: una gran influència en polítics socialdemòcrates.
El pitjor: l’assassinat en un país caracteritzat pel pacifisme.

El carismàtic polític suec Olof Palme va suposar un autèntic flagell per als Estats Units, en particular, als quals es va enfrontar, per exemple, a causa de la cruent Guerra del Vietnam, i del bloc capitalista occidental de la Guerra Freda, en general, sense oblidar la seva oposició a la invasió soviètica de l’Afganistan. Palme, que va ser el primer dirigent no pertanyent a un estat comunista que va visitar la Cuba de Fidel Castro, va defensar amb força el solidari règim social del seu país i va ser una gran influència en polítics socialdemòcrates europeus. Va morir assassinat a Estocolm, la seva ciutat natal.    

martes, 25 de octubre de 2016

L’IMPERI D’ALEXANDRE EL GRAN
















Període: Edat Antiga.
Era: segle IV a C.
Principals protagonistes: Alexandre III el Gran i Darius III de Pèrsia.
Capítols determinants: Filip II sotmet tota Grècia al domini de Macedònia, mort del monarca, Alexandre III succeeix el seu pare, ocupacions d’Anatòlia i Egipte, fundació en aquest país de la ciutat d’Alexandria, conquistes de Babilònia i Pèrsia, arribada a l’Índia i mort de l’emperador a Babilònia.
Principals regions: Anatòlia, Babilònia, Egipte, Grècia, Índia, Macedònia i Pèrsia.
El millor: un dels imperis més grans de la història.
El pitjor: la prematura mort de l’emperador.

A la mort de Filip II, el seu fill Alexandre III, anomenat més tard el Gran, va ser coronat com a nou monarca de Macedònia. Una vegada va pacificar les principals polis hel·lenes, el nou rei va iniciar el seu imperi, un dels més espectaculars de la història de les civilitzacions. En primer lloc, una vegada sotmesa tota Grècia, Alexandre va ocupar la península d’Anatòlia, seguidament va envair Egipte, on va fundar la ciutat d’Alexandria; més tard va arribar a Babilònia, on va instal·lar la cort i va contraure matrimoni amb una dona nativa; posteriorment va conquistar Pèrsia, després de dures batalles enfront el monarca Darius III, i finalment va assolir l’Índia, moment en el qual els seus soldats, exhausts, es van amotinar i van decidir aturar-se. De retorn a Babilònia, Alexandre va trobar la mort, arran de la qual el seu enorme imperi va quedar dividit.  

martes, 18 de octubre de 2016

DANIEL ORTEGA













País: Nicaragua.
Lloc de Naixement: La Libertad (1945).
Segles: XX i XXI.
Era: Món Actual.
Categoria: guerriller i polític.
El millor: els seus temps de líder guerriller sandinista.
El pitjor: la deriva com a polític.

Daniel Ortega va ser el líder guerriller sandinista que va enderrocar el cruent, autoritari i dictatorial règim de la família dels Somoza a Nicaragua. Una vegada instal·lat en el poder, i portar a terme una reforma agrària i la nacionalització de vàries empreses, va haver de fer front a la Contra, ubicada a Hondures i finançada i equipada pel govern conservador nord-americà de Ronald Reagan. Posteriorment, va perdre les eleccions davant Violeta Chamorro, vídua Pedro Joaquín Chamorro, assassinat per la dictadura d’Anastasio Somoza, encara que anys més tard, després de perdre dos comicis més, va recuperar la presidència de l’estat centreamericà, en què ha mostrat símptomes d’un perillós nepotisme. 

miércoles, 12 de octubre de 2016

FILIP II















País: Macedònia.
Lloc de Naixement: Pella (382 a C).
Lloc de defunció: Pella (336 a C).
Era: Edat Antiga.
Categoria: rei.
El millor: inici de l’hegemonia macedònica en el món grec.
El pitjor: la resistència de les polis gregues.

Elegit monarca macedoni després d’una etapa a Tebes, va conquistar les principals polis hel·lenes, com les d’Atenes, Esparta o la mateixa ciutat de Tesàlia, malgrat l’oposició d’alguns generals, que, en contraposició, cercaven la unió grega per afrontar els greus perills que ocasionaven els exèrcits perses. Posteriorment a l’assoliment de la plaça de Tràcia, porta del mar Negre, Filip II va trobar la mort, sent succeït pel seu fill Alexandre III, que va construir un enorme imperi que anava des del mar Egeu fins a la vall del riu Indus. 

martes, 4 de octubre de 2016

LA GUERRA DELS SIS DIES











Període: any 1967.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Levi Eshkol (Israel), Gamal Abdel Nasser (Egipte), Hafiz al Assad (Síria) i Hussein I (Jordània).
Capítols determinants: una coalició àrab encapçalada per Egipte i Síria prepara un atac al territori hebreu, Israel s’avança i porta a terme una gran ofensiva contra els seus rivals, guerra llampec i triomf de l’exèrcit jueu, que ocupa el Sinaí i els Alts del Golan.
Principals regions: Egipte, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Palestina i Síria.
El millor: l’estratègia de l’exèrcit d’Israel.
El pitjor: l’estrepitós fracàs de l’espionatge àrab.

La presència a Egipte i Síria, les dues principals potències àrabs, de dos líders de caràcter nacionalista i propers a l’òrbita de la Unió Soviètica pel que fa a la Guerra Freda, respectivament Gamal Abdel Nasser i Hafiz al Assad, van tensar de forma profunda i preocupant les relacions d’aquells i altres estats àrabs amb Israel, aliat dels Estats Units i el món capitalista i occidental. Els rais egipci i siri van preparar durant força temps i de manera minuciosa un atac contra el país hebreu, però va ser aquest qui sorprenentment es va anticipar als seus rivals, als quals va destrossar en un conflicte llampec conegut com a la Guerra dels Sis Dies. Arran del rotund triomf, Israel va ocupar els territoris de Gaza, Cisjordània, els Alts del Golan, que pertanyien a Síria, i el Sinaí, retornat a Egipte després de signar la pau de Camp David amb aquest estat.

martes, 27 de septiembre de 2016

RADOVAN KARADZIC














País: Sèrbia.
Lloc de Naixement: Petnjica (1945).
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: no ser l’únic responsable de la massacre de Bòsnia i Hercegovina.
El pitjor: pendent de judici per crims de guerra.

Radovan Karadzic va ser el principal dirigent del bàndol serbobosnià en el cruent conflicte de Bòsnia i Hercegovina. Responsable de terribles horrors com el setge de la ciutat de Sarajevo, el bombardeig del mercat de la capital o la presa de la localitat d’Srebrenica, on la quasi totalitat de la població masculina va ser assassinada, alguns anys més tard de la fi de la guerra, va ser capturat i empresonat a l’Haia, seu del Tribunal Penal Internacional, on es troba pendent de judici per crims de lesa humanitat.  

martes, 20 de septiembre de 2016

MARTIN SCORSESE
















País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Nova York (1942).
Era: Món Actual.
Categoria: director cinematogràfic.
El millor: obres com “Taxi driver”, “Toro salvatge” o “Un dels nostres”.
El pitjor: potser una carrera que ha anat a menys els últims anys.

El novaiorquès Martin Scorsese està considerat un dels grans directors nord-americans de cine de la història, gràcies a clàssics com “Taxi driver”, potser la seva pel·lícula de més prestigi, o “Toro salvatge” i “Un dels nostres”, particularment els meus dos films preferits de la seva extraordinària trajectòria. En aquestes tres pel·lícules hi va intervenir el seu alter ego Robert de Niro. Posteriorment, Leonardo di Caprio es va convertir en el protagonista en produccions com “Infiltrats”, que li va suposar l’Oscar a Scorsese; “Shutter Island” o “El llop de Wall Street”.

martes, 13 de septiembre de 2016

LA TRAGÈDIA DE BÒSNIA I HERCEGOVINA
















Període: entre els anys 1992 i 1995.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Alia Izetbegovic (Bòsnia i Hercegovina), Franjo Tudjiman (Croàcia) i Slobodan Milosevic, Radovan Karadzic i Ratko Mladic (Sèrbia).  
Capítols determinants: l’antiga Iugoslàvia comença a desintegrar-se amb les independències d’Eslovènia i Croàcia, els musulmans de Bòsnia i Hercegovina proclamen la seva sobirania, els serbis residents al país inicien un terrible conflicte, bombardeig del mercat de Sarajevo, presa per part dels serbis de la plaça d’Srebrenica i Pau de Dayton. 
Principals regions: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Sèrbia.
El millor: l’acció nord-americana que va desembocar en el Tractat de Dayton.
El pitjor: el genocidi d’Srebrenica.

Després de les independències d’Eslovènia i Croàcia, aquesta després d’una cruent guerra, el sector musulmà de la república de Bòsnia i Hercegovina va proclamar la seva sobirania, fet que va originar, per part dels serbis que habitaven a la regió, encapçalats per Radovan Karadzic, el pitjor conflicte bèl·lic a Europa des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. En l’enfrontament, en el qual també hi van intervenir les tropes croates, hi van destacar actes terribles com el bombardeig al mercat de Sarajevo, ciutat que va estar més d’un any assetjada per l’exèrcit serbi, o la presa per part del militar dels serbobosnians, Ratko Mladic, de la localitat de Srebrenica, on la quasi totalitat de la població masculina adulta va ser eliminada. Després de mesos d’inoperància europea, els Estats Units van decidir intervenir en el conflicte i van propiciar la Pau de Dayton, signada per Slobodan Milosevic, Franjo Tudjiman i Alia Izetbegovic, respectivament presidents de Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, que va dividir el territori en una part administrada per serbis i una altra per croats i musulmans.      

martes, 6 de septiembre de 2016

TOMÀS MAQUIAVEL






País: Itàlia.
Lloc de naixement: Florència (1469).
Lloc de defunció: Florència (1527).
Era: Edat Moderna.
Categoria: teòric polític, diplomàtic i filòsof.
El millor: pioner en l’estudi de la política moderna.
El pitjor: algunes controvèrsies de la seva obra.

Tomàs Maquiavel va exercir de filòsof, historiador, escriptor, poeta, polític, teòric de la política i diplomàtic. Durant l’esplendorosa època de Florència, sota el govern de la família dels Medici, Maquiavel va ocupar diferents places d’alt funcionari de la república de la capital toscana, però la seva celebritat la va aconseguir, sobretot, en la teoria política, especialment mitjançant l’obra “El príncep”, probablement dedicat a Llorenç de Medici, en què insinua que el fi d’un dirigent justifica els mitjans empleats per portar-lo a terme.

martes, 2 de agosto de 2016

FRANCIS FORD COPPOLA











País: Estats Units.
Lloc de naixement: Detroit (1939).
Era: Món Actual.
Categoria: director cinematogràfic.
El millor: la trilogia d’”El padrí”.
El pitjor: molt probablement, mai va superar les dues primeres parts de la seva gran obra.

Considerat un dels grans directors del cinema nord-americà, Francis Ford Coppola deu una gran part del seu prestigi a la trilogia d’”El Padrí”, sobretot pel que fa a les dues primeres parts, aconseguint en l’original l‘Oscar com a millor director i pel·lícula. En les obres, basades en la novel·la escrita per Mario Puzzo, hi van intervenir populars i cèlebres intèrprets com Marlon Brando, que va guanyar l’Oscar com a actor principal per la primera part; Al Pacino, Robert Duvall o Robert de Niro, que va assolir l’Oscar com a secundari per la segona part. Coppola va dirigir també l’extraordinària “Apocalypse now”, igualment oscaritzada com a millor film i director.  

martes, 19 de julio de 2016

LA TRANSICIÓ DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC










Període: des del IV mileni abans de Crist.
Era: Prehistòria.
Capítols determinants: descobriment de l’agricultura, aparició de la ramaderia, naixement dels primers poblats, fabricació metàl·lica, formes inicials d’art i sorgiment de les primeres civilitzacions.
Principals regions: Mesopotàmia, Egipte, Índia, Anatòlia i Creta.
El millor: l’ésser humà es torna sedentari.
El pitjor: primeres friccions entre pobles.

Durant l’era del Paleolític, llarga època presidida per diferents canvis climàtics, l’ésser humà, que habitava en coves en les etapes de glaciació i en abrics rocosos quan el temps era més benèvol, portava a terme una vida nòmada i exercia de caçador i recol·lector, mentre va deixar per a la posteritat utensilis realitzats en pedra, ós o guix i obres pictòriques i escultòriques de gran rellevància. Amb el pas dels segles, es va convertir en sedentari, fet aconseguit pel descobriment de l’agricultura i la domesticació de diferents animals, en un període en què va construir habitatges més complexos, van aparèixer els primers poblats i es van fabricar objectes de ceràmica, bronze o ferro, aquests metalls decisius en la fabricació d’armes. Finalment, a la vall del riu Nil i a les del Tigris i l’Èufrates, van néixer respectivament les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia (imatge), a les quals van seguir altres a l’Índia, la península d’Anatòlia o l’illa mediterrània de Creta. 

martes, 12 de julio de 2016

IMRE NAGY
















País: Hongria.
Lloc de Naixement: Kaposvár (1896).
Lloc de defunció: Budapest (1958).
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: cercar un comunisme més obert.
El pitjor: la repressió que va acabar amb la seva vida.

Convertit en comunista arran d’una estada a la Unió Soviètica (URSS), a la finalització de la Segona Guerra Mundial, Imre Nagy va tornar a Hongria, on va ocupar els ministeris d’Agricultura i Interior. Una vegada nomenat màxim mandatari del país, i aprofitant certa obertura a la URSS amb el canvi de Nikita Khrustxov per Josip Stalin, va portar a terme algunes reformes, com la implantació de petites empreses privades i la legalització de partits polítics, però la revolta magiar va ser reprimida pels tancs del Pacte de Varsòvia. Posteriorment, Nagy va ser detingut, jutjat i condemnat a mort. 

martes, 5 de julio de 2016

FRANCISCO DE GOYA
















País: Espanya.
Lloc de Naixement: Funtedetodos (1746).
Lloc de defunció: Bordeus (1828).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: pintor.
El millor: segurament el millor mestre de la pintura del segle XIX.
El pitjor: el període històric que va haver de viure.

Francisco de Goya va ser molt probablement el principal mestre de la pintura del segle XIX i va marcar una enorme influència, sent clau en les primeres avantguardes artístiques. Després d’iniciar-se en el Barroc, un viatge a Itàlia el va apropar a l’art Neoclàssic i el seu retorn a Espanya el va convertir en un dels primers representants del Romanticisme. Entre les seves obres cal destacar els tapissos per a la Reial Fàbrica de Santa Bàrbara, els anomenats capricis dels Palaus Reials, els angoixants quadres amb el rerefons de la Guerra del Francès o diversos retrats. Posteriorment es va traslladar a França, concretament a la ciutat de Bordeus, on va morir. 

martes, 28 de junio de 2016

LA DARRERA CRISI ECONÒMICA












Període: a partir de l’any 2007.
Era: Món Actual.
Capítols determinants: esclata la crisi econòmica als Estats Units, la carestia arriba més tard a Europa, profunda repercussió en estats com Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia o França i augment de la pobresa, l’atur i les desigualtats socials.
Principals regions: Estats Units i Europa.
El millor: el naixement dels grups d’indignats.
El pitjor: potser la pitjor crisi econòmica des del crack borsari de 1929.

Després d’una època de bonança econòmica i estabilitat social, tant al continent europeu com als Estats Units, en aquest país es va iniciar l’any 2007 una important crisi econòmica, de forma especial pel que fa al sector bancari, que es va propagar a Europa, on la carestia va arribar a gravíssimes situacions, amb nombrosos casos d’atur, precarietat laboral, ruïna familiar, desigualtat social, desnonaments de la llar, pèrdua de nivell adquisitiu, pobresa, misèria i fins i tot dependència alimentària. La crisi, que va tocar fons els anys 2011 i 2012, ha estat especialment visible en estats com Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Portugal i, sobretot, Grècia, on les repercussions han estat severament crítiques.

A la foto, una manifestació a Atenes. 

martes, 21 de junio de 2016

JESSE OWENS











País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Oakville (1913).
Lloc de defunció: Tucson (1980).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: atleta.
El millor: les quatre medalles d’or dels Jocs Olímpics de Berlín.
El pitjor: el rebuig d’Adolf Hitler.

L’atleta nord-americà Jesse Owens va ser el gran protagonista dels Jocs Olímpics de l’any 1936, celebrats a Berlín en plena era del govern nazi d’Adolf Hitler, només tres anys abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Malgrat que la ideologia del Führer assegurava la supremacia de la raça ària per sobre de les altres, i entre elles la negra, l’afroamericà Owens va ser capaç de guanyar quatre medalles d’or a l’estadi Olímpic de la capital alemanya. 

martes, 14 de junio de 2016

EDDY MERCKX












País: Bèlgica.
Lloc de Naixement: Meensel - Kiezegem(1945).
Era: Món Actual.
Categoria: ciclista.
El millor: reconegut com el millor ciclista de la història.
El pitjor: un positiu en els orígens de la seva carrera.

Amb la consecució de cinc edicions del Tour de França i altres cinc del Giro d’Itàlia, entre altres moltes probes, de les quals en destaca una Vuelta a Espanya, el belga Eddy Merckx està considerat el millor ciclista de la història, per davant d’altres mites com Jacques Anquetil, Bernard Hinault o Miguel Induráin. Considerat el corredor més complet de tots els temps, Merckx va brillar en les contrarellotges, en les clàssiques i en l’alta muntanya.   

martes, 7 de junio de 2016

LA PRESA DE BERLÍN PER LES TROPES SOVIÈTIQUES
















Període: any 1945.
Era: Edat Contemporània.  
Principals protagonistes: Adolf Hitler (Alemanya) i Josip Stalin (Unió Soviètica).   
Capítols determinants: durant la segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi intenta envair la Unió Soviètica (URSS), resistència heroica de les tropes soviètiques a Stalingrad, problemes dels soldats germànics a causa de les baixíssimes temperatures, reacció de l’exèrcit de la URSS, avançament soviètic cap a l’oest, presa de Berlín i suïcidi de Hitler.
El millor: fi del malson nazi.
El pitjor: seguirien temps difícils per a Alemanya.

Malgrat que menys de dos anys abans, Adolf Hitler i Josip Stalin havien pactat la invasió de Polònia, fet que va desembocar en el començament de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi, després de no ser capaç d’ocupar la Gran Bretanya, va decidir envair la Unió Soviètica, en l’anomenada operació Barbarroja. Malgrat que l’exèrcit germànic no va tenir massa dificultats en el seu pas per Bielorússia i Ucraïna, va comptar amb grans problemes una vegada els seus soldats van arribar a Rússia, on les files soviètiques van mantenir una extraordinària i sorprenent resistència a la localitat d’Stalingrad. L’heroica defensa de la ciutat i una climatologia extrema van ser les causes de la impossibilitat dels soldats alemanys de seguir endavant i, més tard, del pas a l’atac de l’exèrcit de la URSS, que va avançar cap a l’oest fins a ocupar Berlín, la capital alemanya, on Hitler es va suïcidar al seu búnquer.

A la foto, la bandera soviètica oneja a Berlín.

martes, 31 de mayo de 2016

PITÀGORES
















País: Grècia.
Lloc de Naixement: Samos (572 a C).
Lloc de defunció: Metaponto (497 a C).
Era: Edat Antiga.
Categoria: filòsof i matemàtic.
El millor: la seva gran influència en les matemàtiques.
El pitjor: no va deixar cap document escrit.

A Pitàgores se’l coneix essencialment per la seva activitat matemàtica i l’establiment del cèlebre teorema geomètric que va deixar per a la posteritat, però també va fer ús d’altres matèries com la religió, l’ètica, la política o la filosofia. El pensador de l’illa de Samos, que com Sòcrates no va deixar res escrit, coneixent-se el seu llegat gràcies a les informacions dels seus deixebles, va fundar una germandat, les idees de la qual han tingut una influència extraordinària.  

martes, 24 de mayo de 2016

BERNARD MONTGOMERY
















País: Gran Bretanya.
Lloc de Naixement: Londres (1887).
Lloc de defunció: Isington Mill (1976).
Era: Món Actual.
Categoria: militar.
El millor: un dels generals clau en la Segona Guerra Mundial.
El pitjor: paper secundari en el Desembarcament de Normandia.

Prestigiós general britànic, Bernard Montgomery va ser decisiu en episodis clau de la Segona Guerra Mundial, com en les batalles que van tenir lloc al nord d’Àfrica davant les tropes alemanyes d’Erwin Rommel, la conquista aliada de l’illa de Sicília i la península Itàlica o el desembarcament anglo-americà de Normandia, al nord-oest de França. Tanmateix, en aquest últim esdeveniment, Montgomery va haver de conformar-se amb un paper secundari i acceptar el protagonisme del militar nord-americà Dwight Eisenhower.  

miércoles, 18 de mayo de 2016

L’ART NEOCLÀSSIC














Període: segles XVIII i XIX.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Giovanni Battista Piranesi (Arquitectura); Antonio Canova i Bertel Thorvaldsen (Escultura); Jacques – Louis David, Jean – Auguste – Dominique Ingres i Anton Rafael Mengs (Pintura).  
Capítols determinants: crisi del Barroc, adveniment del moviment de la Il·lustració, retorn a l’art de l’Antiguitat marcat pel corrent del Neoclassicisme, decadència i arribada del Romanticisme.
Principals regions: Alemanya, Dinamarca, Espanya, França i Itàlia.
El millor: el dramatisme barroc semblava esgotat.
El pitjor: reiteració amb el culte a l’Antiguitat.

Si el Renaixement va representar un retorn a l’art de l’Antiguitat, posant punt i final als 10 segles medievals, marcats sobretot pels estils Romànic i Gòtic, l’art Neoclàssic va rebre de nou la influència de les antigues civilitzacions grega i romana arran que el Barroc entrés en decadència. Les característiques exuberants, dramàtiques, recarregades i emocionals del gènere que va protagonitzar l’art durant el segle XVII van ser substituïdes per les asserenades, equilibrades, hieràtiques i racionals del Neoclàssic, estil contemporani del moviment de la Il·lustració. Després de triomfar plenament en estats com França, Itàlia, Espanya o Alemanya, i del pas d’il·lustres artistes com l’italià Antonio Canova, el danès Bertel Thorvaldsen o el francès Jacques – Louis David, va entrar en crisi i li va atorgar el protagonisme al Romanticisme. 

A la foto, l’arc de triomf de París. 

martes, 10 de mayo de 2016

MICK JAGGER
















País: Gran Bretanya.
Lloc de Naixement: Dartford (1943).
Era: Món Actual.
Categoria: músic.
El millor: cantant i líder de la banda The Rolling Stones.
El pitjor: els discs en solitari.

Mick Jagger, cantant i líder de la mítica banda britànica The Rolling Stones, va fundar el grup amb els guitarristes Keith Richard i Brian Jones, el baixista Bill Wymann i el bateria Charlie Watts. Va formar amb Richard el duo compositor més important del rock anglès, juntament amb els beatles John Lennon i Paul McCartney, mentre la seva figura va ser decisiva en l’edició d’àlbums històrics com “Aftermath”, “Beggar’s banquet”, “Let it bleed”, “Sticky fingers” o “Exile on Main street”.    

martes, 3 de mayo de 2016

FILIPPO BRUNELLESCHI
















País: Itàlia.
Lloc de Naixement: Florència (1377).
Lloc de defunció: Florència (1446).
Era: Edat Moderna.
Categoria: Arquitecte.
El millor: la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència.
El pitjor: no poder portar a terme la porta del baptisteri de la ciutat toscana.

L’orfebre, escultor i arquitecte florentí Filippo Brunelleschi, que va perdre davant Lorenzo Ghiberti l’oportunitat de realitzar la porta del baptisteri de la capital de la Toscana, va ser un dels principals arquitectes del Renaixement, essencialment per la construcció de la cúpula de Santa Maria dei Fiori, la catedral de Florència, en què va demostrar un important coneixement d’enginyeria, de matemàtiques i de la perspectiva. L’artista, que també va edificar l’hospital degli Innocenti, igualment a Florència, va influenciar en Michelangelo Buonarrotti en el disseny de la cúpula de Sant Pere del Vaticà.   

miércoles, 27 de abril de 2016

EL PROCÉS SOBIRANISTA DE CATALUNYA




Període: segona dècada del segle XXI.
Era: Món Actual.  
Principals protagonistes: Muriel Casals (foto), Carme Forcadell i Artur Mas.
Capítols determinants: manifestació de l’any 2012, Via Catalana de l’any 2013, V de l’any 2014, referèndum de l’any 2014, acte a la Meridiana de l’any 2015 i eleccions de l’any 2015.
El millor: l’espectacular Via Catalana.
El pitjor: tot plegat sembla un carreró sense sortida.

Per descobrir les causes de l’esclat independestista que ha viscut Catalunya els darrers anys, es podrien trobar en el govern de majoria absoluta del Partit Popular de José María Aznar, entre els anys 2000 i 2004; la impugnació del nou Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, per part del Partit Popular de Mariano Rajoy; la sentència de la citada institució, que va retallar alguns punts de l’Estatut aprovat per les Corts Espanyoles i el poble català en referèndum, o algunes actituds populars com el boicot als productes catalans. La recent fundada Assemblea Nacional de Catalunya va organitzar la massiva manifestació de 2012, l’espectacular Via Catalana de 2013, la V de 2014 i la trobada a l’avinguda de la Meridiana de 2015, mentre va ser decisiva, juntament amb l’entitat Òmnium Cultural, en el referèndum no vinculant de 2014 o en l’avançament de les eleccions autonòmiques, en què els grups independentistes van assolir la majoria absoluta en diputats, encara que no en vots.